Avantatges i inconvenients dels microcrèdits

Un microcrèdit, en molts sentits, és el contrari d'un crèdit tradicional. Es considera el crèdit com un dret humà, segons la precisa definició del seu inventor, en Muhammad Yunus, no existeixen garanties reals o personals, estan basats en la confiança per compte d'obligacions legals, comporten obligacions socials i de canvi d'hàbits més que no pas financeres, s'ofereix assistència tècnica i econòmica als prestataris, se'ls capacita en la gestió dels seus recursos i del seu treball, es donen majoritàriament a dones, s'estudien els casos d'impagament junt amb els beneficiaris, oferint-ne alternatives i pactant-les conjuntament en lloc d'executar processos judicials i la gestió es fa participativa i no centrada en l'entitat.

És clar que, en la mesura en que es reforcen les capacitats de la població objectiu i això es fa basant-se en les decisions que aquesta mateixa població pren, són instruments de cooperació allunyats de l'assistencialisme i de l'etnocentrisme, dos de les errades que històricament més mal han fet a la solidaritat internacional al desenvolupament.

En l'orige de la idea, Yunus detectà, en Bangladesh, que les comunitats rurals estaven captives dels mitjancers, "facilitadors" que prestaven les llavors o altres eines de producció a canvi d'uns interessos usurers, pagats generalment en espècie, que impedien l'acumulació d'excedent i el progrés de les societats camperoles del seu país.

Tot això està molt bé, i hi ha aquesta quantitat d'avantatges i alguns altres (per exemple, si el sistema és eficient, amb els mateixos recursos d'un finançador es pot arribar a moltes més famílies que amb altres mètodes de transferència de recursos) però no tot és del color de rosa al món dels microcrèdits. M'he trobat a diferents països amb gent contrària als microcrèdits i crec que és just tindre en compte alguns dels seus retrets.

Primerament un crèdit és un crèdit. Si es perd la collita per qüestions climàtiques, si es fa un ús inadequat dels recursos, si els diners fan falta de sobte per altres necessitats com l'atenció mèdica, si es compra un animal i mor, en tots aquests casos els beneficiaris quedaran en una situació pitjor que la de partida: estaran igual i tindran un deute, que segons com, serà onerós o impossible de pagar. Si eixos recursos els hagueren arribat en transferència directa, tipus campanya de llavors o capacitacions finançades, no tindrien aquest problema. Després pot suposar una distorsió dels mercats: pot influir negativament en acopiadores, cooperatives i altres agents que voran reduït el seu poder de mercat i en casos extrems poden resultar expulsades del sistema. D'altra banda s'ha de tenir en compte la importància del grup quan els crèdits es donen solidàriament a grups de prestataris. Si un dels membres del grup no paga o no pot pagar els hi perjudica a tots, i això suposa un focus de conflicte dins de la comunitat i la possibilitat que aquest grup exercisca presions que no estan a l'abast de cap entitat financera (de tipus moral, acossaments, amenaces...).
També, pel caràcter social dels microcrédits sovint s'estableixen obligacions i canvis de conducta que poden topar amb fortes resistències per part de les societats receptores. Si aquestes obligacions socials són dissenyades fora de la mateixa comunitat s'estarà imposant un criteri occidentalitzador que, no per ser benintencionat, deixa de ser una agressió i, sovint, una mala decisió si no s'enten el context. A més mantenir un sistema d'aquest tipus pot resultar complexe si no es compta amb personal capacitat, cosa que, com imaginareu, és freqüent als països empobrits. Cal un mínim de personal format i una certa cultura financera i no sempre s'hi pot comptar. Finalment la corrupció, el clientelisme i la discreccionalitat a l'hora de decidir els beneficiaris són també problemes recurrents, més en països on la corrupció està institucionalitzada a tots els nivells: a molts dels empobrits i al País Valencià ;)